Colònies Romanes

Les desaparegudes colònies romanes i l’actual assignació toponímica.
Referencias als textes clàsics. Plini Hist. Nat. Llibre III.
“Baleares funda belicosas, Graeci Gimnacias dicere, Major…oppida habet civium romanorum Palmam et Pollentiam, latina Cinium, et Cunici et faederatum Bocri fuit: A Majore XII.M. passum in altum habet Capraria insidiosa naufragiis et á regione Palmae urbis Menariae et Tiquadra et Parva Anníbalis.”

La lectura de dita font clàssica segons traducció de Wernsdorf J. “a 12.000 pasos (o 12 milles romanes) en dirección a alta mar desde la Balear Mayor se encuentra Capraria (l’únic lloc de la costa de Mallorca que es troba a aquesta distància de Cabrera, es el Cap Salines) insidiosa por los naufragios, y en línea recta des de la ciudad de Palma (en realitat Palmae urbis) (altres tradueixen: y fronterera de la ciutat de Palma), a la Balear Mayor, las Menarias, y Tiquadra y la pequeña de Hanníbal”.

 

Carta Portulana del segle XV de Battista Beccari (1435, Parma, Biblioteca Palatina, ms. Parmese 1613), on apareixen grafiats tot un seguit de ports de la costa mallorquina i en concret del Migjorn que aquí ens interesa. El port que apareix situat a la vora de l’actual Cap Salines, es grafia com a Palme (tal volta Pailme). Altre refeència anterior es la que obtenim de Macià de Viladesters (1413, Paris Bibliottèque Nationale, Dep. Des Cartes et plans, Rés. Ge. AA 566), aquest grafia al seu portulà “Le Palmer” a la zona de l’actual Cap Salines. De fet el Cap Salines també es citat clarament com C. Palma juntament amb altres Caps com el C. Lapera i C. Formenter (per tant Cap de Palma, Capdepera, i Cap de Formentor) en una carta d’Abrahamus Ortelius: Theatrum orbis terrarum. Antuerpiae, ap. Cristophorum Plantinum,
 
BIBLIOGRAFIA
 
BORRÀS Seguí, Antoni “Identificació de les traces d’una possible colònia romana a Mallorca”, Revista de l’Institut d’Estudis Baleàrics, 96-97 (octubre 2009 – febrer 2010), p. 167-178.

Possibles restes d’una cruïlla de carrers:

 
 
Possibles restes d’un clavegueram, format per rasa a la roca coberta amb lloses.
 
 
 

 

Un topònim desplaçat.
L’actual capital de Mallorca va rebre el seu nom de Palma a principis del segle XVI (concretament a 1520) quant la renaixença i per tant el retorn al mon clàssic ja havia tingut una gran empenta a reu del mon des del segle anterior.
De fet, fins a les hores i des de l’època medieval, l’actual capital s’anomenava Ciutat de Mallorca, i anteriorment en època musulmana era coneguda com Medina Mayurca. Del nom anterior a aquesta època musulmana, no es te cap prova ni material (estela funerària) definitiva, ni molt manco escrita.
Tan sols tenim les restes d’una ciutat romana de la qual ningú en coneix el nom amb certesa, i que malauradament no ha sigut degudament excavada i exposada al públic. Un podria aventurar que efectivament els erudits del segle XVI varen encertar en la seva capritxosa elecció Però sembla que aquí la sort no corregué al seu favor.
De fet l’antiga colònia que es troba sota de l’actual capital, es segurament la més petita de les fundades pels romans. Tant es així que sobta el fet de que les fonts clàssiques (citades a l’inici d’aquesta plana) la nombressin en primer lloc, i acte seguit nombressin la que avui es creu va ser la més gran de les colònies fundades pels romans a Mallorca; es a dir Pollentia.
Així les coses, tot apunta a un gran error mantingut la fredolera de quasi 5 segles. Però un es demana. Si no es Palmae Urbis, quina es la colònia romana que es troba sota de l’actual capital?. La resposta a questa pregunta no es simple, si així fora la qüestió ja la tindríem resolta fa molt de temps. Tot i així si admetem que la Palma (o més ben dit la Palmae Urbis Pliniana) romana no es troba sota de l’actual capital, i que les fonts clàssiques citaven les seves colònies per grau d’importància i per tant pot ser també de tamany, hem de concloure que el nom de l’actual capital no es en realitat Palmae Urbis, si no que es tractaria d’alguna de les dues també citades i avui dia encar no localitzades de Guium o Tuscis.
Sembla plausible que l’original i vertader nom de la nostra actual capital, podria ser ben bé el topònim de Guium. D’aquesta manera però,i tenint en compte l’ordre de magnitud establert anteriorment, li correspondria Tuscis. En tot cas aquí el que pretenem no es resoldre quin es el seu exacte nom original, encara que ens decantem per el de Guium. Amb aquest posicionament encara que augmentem la probabilitat d’encertar-la, aquesta no deixa de ser de tan sols un 50% a favor si no aportem altres proves addicionals.
Segons el nostre estudi territorial, totes les traces estudiades ens indiquen, i ens porten a pensar, que la principal colònia romana es troba oculta (i segurament extremadament espoliada al llarg dels segles) avui dia a la coneguda finca de s’Avall d’en March al municipi de Ses Salines. On per altre banda es troba a tan sols 1.5 milles romanes (com s’ha pogut constatar succeeix en altres colònies) de la necròpolis romana més important descoberta a Mallorca coneguda com Sa Carrotxa situada a l’entrada del poble de Ses Salines. D’aquest darrer poble cal recordar que al seu subsòl es trobà el primer campament romà construït per Quint Cecili Mètel en els primers moments de la invasió.
Si les traces parcel•laries actuals d’aquesta la colònia que analitzem a s’Avall ens la presenta com la més gran de totes amb unes 20 Ha front de les 12 Ha que li atorguen a Pollentia (la colònia que resta sota de l’actual capital tan sols en va tenir unes 6 Ha.), no queda altre cosa que concloure que efectivament es tracta de la Palmae Urbis citada per Plini.
Cal recordar aquí les paraules de dit autor clàssic en el sentit de que la situa a 12.00o Passum de Cabrera, just la distància que separa aquest illa de la línia de costa que es troba a vora del punt que aquí proposem es va trobar la capital romana.
D’aquesta manera podem concloure que al sud es va situar la principal colònia romana de Palmae Urbis vora de la principal necròpolis i campament conegut, però també vora de la principal explotació salinera de l’època romana i de dos ports importants d’aquest litoral (un en el documentat port tardo-romà sota de l’actual, i l’altre on avui dia es troben les salines) a la població costanera de la Colònia de Sant Jordi. Es precisament aquesta situació vora del primer campament el que posa en evidència que aquest es en realitat la Palma Altam que apareix a les primeres cites medievals (topònim que no tindria sentit a territori planer de l’actual capital) segurament referides a aquest lloc de s’Avall d’en March i no al de la plana de la Palma actual.
Al nord, els romans situarien la segona colònia de dret romà en importància i tamany, la ja per tots coneguda Pollentia (vora l’actual municipi d’Alcudia). Mentre que possiblement, i aquest únic cop en contra de la premissa del ordre per tamany, vindrien les dues colònies de dret llatí, una Guium la més petita, situada al oest de l’illa sota de l’actual capital de Mallorca (Palma de Mallorca), mentre que l’altre Tuscis, segurament la més controvertida de totes, i la de més difícil interpretació, encara que més gran que l’anterior, es va haver de trobar a l’est de l’illa. Aquest darrera segurament es va fundar sobre un poblat talaiòtic preexistent, de tal manera que la colònia llatina va ser refundada (es a dir reordenada segons el model hipodàmic romà) posteriorment.
Un fet de tal magnitud no pot quedar més temps sense resoldre. L’actual tecnologia de prospecció ens permet amb un cost reduït conèixer d’una vegada la nostra pròpia historia, tant pels mallorquins en general, com pels ciutadans en particular. Per tant el que aquí es proposa es recavar fons econòmics pe tal de dur a terme dita prospecció del lloc, però per sobre de tot informar dels darrers avanços en el seu coneixement científic.

 

  1. Localización de una nueva colonia romana en Mallorca

    A raíz de un estudio sobre ordenación del territorio en la Mallorca romana, se han obtenido argumentos sólidos para situar una de las colonias romanas, aunque citadas por las fuentes clásicas (Plinio, Estrabon, Mela….), no localizadas aun en Mallorca. A pesar de ser un territorio insular relativamente pequeño, dos de ellas llevan 2000 años desaparecidas.

    Lo más espectacular del tema es que probablemente fue la capital romana Palmae Urbis que las fuentes clásicas sitúan cerca del archipiélago de Cabrera (lejos de la actual capital de la isla). De esta manera la actual capital Palma de Mallorca habría suplantado el topónimo de la capital romana que llevó originariamente su nombre.

    De esta manera nos encontramos ante una importante colonia romana de unas 20 Ha. frente a las 6Ha que se le supone a la colonia que se encuentra bajo la actual capital, o las 12 Ha que se le suponen a la colonia de Pollentia que hoy día es la única de las 5 citadas (Palmae, Pollentia, Guium, Tuscis, Bocchoris) que ha sido excavada sistemáticamente, y es suficientemente conocida.

    Por lo dicho anteriormente, la colonia romana que yace bajo la actual capital de la isla de Mallorca (Palma de Mallorca) en realidad seria Guium y no Palmae Urbis. Así la confusión del verdadero topónimo de la actual capital procede de una caprichosa elección realizada por los eruditos mallorquines en el año 1520, creyendo que la que fue la capital medieval (Ciutat de Mallorca)y anteriormente musulmana (Medina Mayurca), debía ser necesariamente la capital romana, sin ningún tipo de prueba material definitiva ni concluyente.

    • Great common sense here. Wish I’d thouhgt of that.

  2. Enreferència al’actual topònim de Palma o Palma de Mallorca volem aportar una mica de llum a la questió:

    Caldria remuntar-se a la nostra història i conèixer-la degudament, per entendre que tant el topònim de Palma de Mallorca així com el de Palma son un error sense precedents per part d’uns intel·lectuals, tardo renaixentistes que al segle XVI (1520) volgueren concloure, sense cap tipus de proba científica que ho demostres, que la seva capital no podia ser d’altre que la capital dels Romans. Es sabut que en època musulmana va ser anomenada Medina Mayurca, i en època més recent Ciutat de Mallorca (però, per suposat, mai Palma i manco Palma de Mallorca). Però, quin era el seu vertader nom en època romana. Un estudi històric-geogràfic posa de manifest que es va utilitzar un model geomètric rigorós en època roman per tal d’ordenar integralment el territori de Mallorca. De dit es tudi es deriva que, efectivament sota l’actual Palma existí un colònia romana, però el vertader nom de dita colònia fou Guium (i/o amb molt més poca probabilitat Tuscis), però de cap manera Palmae Urbis citada per Plini al seu treball Historia Naturalis Vol.III. Així les coses per ordre d’antiguitat el nom de la nostra capital (in-cultural) en tot cas seria el de Guium, Medina Mayurca o el mes recent Ciutat de Mallorca, i es tindria que desterrar definitivament tant magne error històric definitivament de nombrar-la Palma i molt manco Palma de Mallorca.

  3. En las dos últimas semanas, el equipo de gobierno de Cort ha parecido más preocupado por el cambio de nombre de la ciudad que por la crisis. Finalmente, el último pleno municipal aprobó instar al Parlament a sustituir el topónimo Palma por Palma de Mallorca, pese a los informes en contra de la Universitat, del jefe del archivo histórico de Ciutat y de especialistas en la materia. Sin embargo, la polémica quedaría en papel mojado si algún día se confirmase la hipótesis de que la antigua ciudad romana Palmae Urbis realmente se encontraba donde ahora está la finca de sa Vall (ses Salines), perteneciente a la familia March. En cambio, el primer asentamiento de la actual Palma era mucho más pequeño y podría llamarse Guium o Tucis (éste menos probable).
    La teoría da para una novela al estilo de El nombre de la rosa o El código Da Vinci, bromea el autor, Antoni Borràs. Este arquitecto, experto en Geografía Física y en ordenación del territorio de la isla durante la época romana, lleva ocho años investigando lo que él llama “el código olvidado impreso en el paisaje”. En palabras más claras, se trata de la ordenación de las antiguas colonias romanas de Mallorca y su red viaria, que estaban estructuradas “bajo una estricta red geométrica hexagonal formando ángulos múltiples de 30 grados”. La misma situación también se producía en otros territorios del Imperio Romano, tal como explica en un artículo publicado en 2009 en la revista científica Estudis Baleàrics que se titula Identificació de les traces d’una possible colònia romana a Mallorca.
    La posible colonia es Palmae Urbis, aunque para confirmar su hipótesis, Borràs necesita poder “realizar las catas pertinentes y, en su caso, las excavaciones que confirmarían la existencia de un importante yacimiento arqueológico” en la huerta des Serralet, situada al pie de la laguna dels Tamarells, en la finca de sa Vall.
    Los datos que fundamentan su teoría han sido extraídos de allí, junto al análisis del territorio para deducir la localización de “asentamientos que fueron clave desde el punto de vista del dominio administrativo y político, y de gestión del territorio para conseguir un control estratégico del Mediterráneo”.
    El investigador incide en que “la mejor manera de plasmar una información impresa (un código) es sobre el territorio, no sobre el papel, porque éstos son reescritos y reinterpretados a lo largo de los siglos, mientras que en el territorio la simbología es fiel y perdura”.
    En cuanto a los hallazgos sobre el terreno, en sa Vall encontró “un grupo de trazas fosilizadas en el paisaje” que antiguamente constituían “un sofisticado sistema hidráulico que distribuiría [el agua] de manera eficiente aprovechando el desnivel de toda la huerta”. Hoy en día aún puede apreciarse el trazado de varias de las canalizaciones que llegaban a una gran balsa, aunque “tal vez lo más inquietante es el hallazgo de una canalización soterrada”, tal como describe y fotografía.
    Antoni Borràs apunta que “en realidad esta huerta es la fosilización del trazado urbanístico de las infraestructuras necesarias para establecer una ciudad”. Una urbe que ha calculado en unas 21 hectáreas de superficie y, como en toda ciudad que se precie, ha encontrado lo que podrá quedar de “los fundamentos de una edificación de dimensiones poco comunes en entornos rurales de este tipo” o “restos del trazado de sus calles”.
    Asimismo, el análisis de los materiales encontrados revela “restos de cerámica del tipo terra sigillata, paredes finas y material anfórico abundante”, que datan según dichos especialistas desde la época altoimperial hasta la llegada de los árabes, por lo que les hace pensar en “un lugar de ocupación continuada”.
    Un argumento básico a favor de la teoría de la ciudad romana en sa Vall es la existencia en la zona de una gran necrópolis –los expertos calculan que tenía una capacidad para alrededor de 50.000 cadáveres–. Las sepulturas localizadas “son atribuidas en buena medida a indígenas muy romanizados”, según apunta una teoría. Aunque la historiadora María José Pena destaca que era utilizado el Porta Dits, la “típica forma de estelas funerarias de la tribu Velina, procedente de la zona del Piceno”, de donde era el conquistador de las islas Quinto Cecilio Metelo, que fue apodado como El Baleárico. Y su primer campamento se ubica en el actual pueblo de Ses Salines.
    Esto es lo encontrado sobre el terreno hasta el momento, pero Borràs está convencido de que con catas y excavaciones saldría a la luz un yacimiento de primer orden. Pero para ello se necesita una financiación de 14.000 euros por parte de la administración o de un mecenas privado.
    Además, el investigador se basa en referencias de textos clásicos, entre los que destaca la Historia Naturalis III, del historiador de la época Plinio. “Si nos fijamos en el orden en que cita las ciudades, veremos que lo hace, al menos, por orden de importancia jurídica y, puede, también de tamaño […] Y vista su situación, junto a un bien tan preciado durante la antigüedad como es la sal, tan abundante en la zona donde se encuentra, [Palmae Urbis] fue con seguridad más importante” que Pollentia (10 ó 12 hectáreas) o Guium, la colonia romana que afirma que hay bajo Ciutat y que tenía unas 6 hectáreas.
    La ubicación estratégica es otro de los argumentos, ya que la citada ciudad romana estaría en la ruta hacia Iberia y el Norte de África; junto a las explotaciones salineras –muy preciadas por ser el único medio de conservación de los alimentos– y en terrenos salobres –que califica de ideales para la producción ganadera–. Además, cerca de allí había dos puertos importantes, los que se ubicarían en las actuales Salines y el puerto de la Colònia de Sant Jordi, en los que se encuentra “la mayor concentración de pecios, así como cerámica”. Por último, respecto a la ubicación, indica que la urbe romana se hallaría “cerca del anterior asentamiento púnico de Na Gaudis”.
    En cuanto a la toponimia, hay diversos mapas y manuales de navegación antiguos donde está mutado el topónimo Palmae, como por ejemplo “la carta del siglo XV de Battista Beccari […]. El puerto que aparece junto al actual cabo ses Salines se grafía Palim o Palmae”. Y añade que al menos cinco autores desde el siglo XVIII hasta el XX han defendido “la idea de que la Palma romana que conocemos se encontraba en realidad en el Palmer de Campos, en la zona meridional de Mallorca […]. Tal vez, los terrenos a los que el topónimo es Palmer se refería en la época de las fuentes antiguas se extendían hasta el lugar donde está hoy es Serralet, también conocido como es Camp d’en Sitja e incluso más allá”, tal como detalla Borràs.
    Lo único cierto es que nadie sabe aún dónde se encuentra el asentamiento romano de Guium, del que habla el historiador de la época Plinio. ¿Y si estuviese bajo los cimientos de la Almudaina palmesana, tal como sugiere este investigador?

    Diario de Mallorca. RAQUEL GALÁN. Palma. 2011/11/28

    http://www.diariodemallorca.es/palma/2011/11/28/teoria-traslada-palma-sa-vall/723674.html

  4. Es una teoria fascinant que a mes dona nova vida al panorama romà de Mallorca. Si es que ni ha molt per descobre encara. Interesantisim!

    Benvolgut Enric,

    gràcies pel teu comentari, encara que no es tracta d’una teoria, sino que es la constatació de la teoria que va perfilar F. Ulrix a 1963, i que al meu treball posa en evidència que es compleix….

    Antoni Borràs

  5. ¡Hola Antoni! Me pareix força interesant. Això te qualque cossa a veure amb les llinies llei, els camps o les linies geomagnetiques? O es una altra questio que te que veure amb la divisiò del territori per raons administratives i jurídiques?
    Jo efectivament havia llegit i tenc entes que es agronoms i agrimensors romans es prenien molt en serio allò que en feien i que tenien molta cura de la seva tasca. Que abans de fundar una ciutat feien pasturar el ramat un any sencer per despres a l’hora de la matança veure si els seus organs interns eren sans, per sebre si el lloc era saludable.
    Es planol de l’illa amb una reticula, que seria la matriu de aquesta divisiò que explicas aqui en el blog a nivell de tota l’illa? I dius que serveix per trobar els llocs de les ciutats i pobles. al menys anivell de geo-radar es podria fer la primera tasca.
    Jo som un aficionat de la historia i l’arqueologia que desde fa sis mesos he començat a estudiar historia a la UIB. Avui preciçament hem estat veient aixó de les mesures agraries romanes: actus, iugaries?(no men record be ara), centuries, etc.
    A mes sol col·laborar en excavacions del Museu de Manacor i damunt la página del Facebook dels amics del Museu vaig veure un comentari teu de que te veies capaç de situar el poblament romà que es trobaria aprop de Portocristo que me va dur en aquest es teu blog.
    Com que dins la historia personalment hem sent atraigut pel món romà en especial, sol llegir tot allo que arrib a trobar-me. I havia llegit damunt la posibilitat de la sitiaciò de Palma aprop de Ses Salines (encara que els autors solien donar per superada aquesta hipotesis per mor de la trobada a “Palma” de les seves restes romanes etc) sobretot ni ha un detall, juntament amb sos altres dels que tu donas aqui; que pareix clarisim quan Plini diu que la ciutat de Palmae es trobava a 12 milles de l’illa de Capraria…mes clar que s’aigua! i a mes de la necrópolis, etc.
    Precisament fa poc dies vaig estar veient un documental de45 minuts aYoutube de com a Anglaterra a partir de les troballes ocasionals en superficie de cerámica i monedes eren capaços de localitzar, primer per via aeria i mes envant per mitja de la prospecció del geo-radar les estructures enterrades anivell de fonaments de una petita ciutat romana atravessada per una via romana que desdel aire s’insinuava en el terreny. Perque a primera vista no es veia absolutament res, eren camps de cultiu amb parcelacions modernes. Realment jo m’ho començo a creure que pot estar allà davall perque no? a nivell de fonaments, i que “Palma” en realitat sigui Guium a mes de Tuccis.
    Es que per una altra banda tenir dues ciutats sense localitzar aqui a s’illa. Això es lo que m’agrada de l’arqueologia i les sorpreses des passat que encara i aqui a Mallorca amteix mos pot donar, no ni ha res tancat. Casi res està descobert ni tan sols Pollentia que surt a la llum a pas de tortuga quan ja es tocaria veure mitja ciutat tenguent en conta que no esta davall de cap altra ciutat sino de només un metre de terra. Pero la passiò per el passat no sol anar en consonancia amb els fets en aquestes materies de l’arqueologia per desgracia. Gracies per la teva feina es molt interesant i enriquidor a mes desperta els anims de seguir explorant!!
    Enric Ragnar Backman

    • Benvolgut Enric,

      gràcies per l’interés mostrat respecte del blog. Efectivament te a veure amb les Linees Llei, encara que aquestes es refereixen a temps anteriors als romans. Els romans i els clàssics dels que varen heretar la metodologia utilitzaren una xarxa de base hexagonal amb aquesta mena de línies. Resultat de la conceptualització i l’observació de l’organització d’alguns sers vius (x exem. les abelles).

      Si parles amb algún dels teus professors sobre el tema, possiblement el negaran per ignorància, i no en voldràn saber res…

      Espero que això no succeeixi amb les properes generacions, ja que estem actuant sobre el paisatge heretat, sense saber (ni voler) interpretar-lo avanç, !!!Un greu error!!!

      Anims amb els estudis, i procura coneixer qualcom més del que t’ensenyen els teus professors!!!

  1. Encara no hi ha cap trackback.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: