Projectes

Aquí anirem informant dels projectes de futur relacionats amb l’estudi territorial, i que han sorgit a partir d’ell.
1.- Projecte de rutes turístiques: Es pretén desenvolupar una ruta turística pel Raiguer de Mallorca connectant els principals jaciments d’època romana i tardoromana, i d’aquesta manera reconèixer el paisatge i l’estructura territorial que els varen generar. Es planteja la possibilitat d’organitzar-ne altre per la zona del llevant. També es contempla la possibilitat d’establir relacions culturals entre els diferents territoris que gaudeixen d’una estructura territorial primigènia d’època romana. A desenvolupar juntament amb Conselleria de Turisme dintre del programa Turisme Sènior d’intercanvi amb la regió de Emilia-Romana.
Rutes romanes
La ruta romana es presenta com una eina per donar a conèixer els trets generals que portaren als romans a establir un model geomètric territorial que ordenà integralment el territori des del punt de vista de l’explotació dels recursos naturals, agraris, així com la disposició dels principals assentaments urbans que organitzà l’activitat humana de l’època. Model geomètric de base hexagonal del que es deriva altre d’ortogonal per organitzar l’activitat humana tant des de el punt de vista urbà com agrari.
Front d’una estacionalitat del turisme de les Illes encara avui dia no resolta satisfactòriament, es plateja la possibilitat de estendre la temporada turística durant les primaveres i l’hivern, moments en que es més agradable dur a terme aquests tipus d’activitats a l’aire lliure, ja que la ruta podrà alternar l’excursió amb microbús, bicicleta, o senderisme en el que la calor de l’estiu no afavoreix una plena satisfacció de la ruta.
Per altra banda, es pretén incentivar el turisme de qualitat i cultural, al mateix temps que posar en servei jaciments ja excavats que romanen en el més absolut oblit, així com afavorir la protecció, excavació i posta en servei d’altres jaciments que romanen ocults, i mantenir estructures fossilitzades al paisatge que es van degradant dia darrera l’altre posant-les al servei turístic.
La ruta es desenvoluparia al llarg de l’eix principal que utilitzaren els romans per tal de centuriar el territori agrari, i que es desenvolupa al llarg de tot el Raiguer, paral•lel a la Serra de Tramuntana, fossilitzat en el que coneixem avui com a Camí des Raiguer.
D’aquesta manera es posa en valor el patrimoni històric, arqueològic, paisatgístic, i territorial establint una sinergia entre el turisme i la cultura, afavorint el reconeixement de les pròpies arrels dels habitants de l’illa, per tal que aquests aprenguin a respectar, valorar i a mantenir els elements que han heretat del passat tan llunyà.
Una segona ruta es podria desenvolupar al migjorn de l’illa aprofitant altres jaciments arqueològics de la zona així com establint els criteris geomètrics establerts anteriorment, constatant de la mateixa manera la juxtaposició del viari més antic.
Altres rutes
Al mateix temps es podria establir altre ruta d’època mes arcaica però relacionada amb la del Raiguer, al llarg de tota la Serra de Tramuntana, identificant jaciments arqueològics de la mateixa època que quedarien vinculats geomètricament entre ells sota d’altre esquema geomètric primigeni a partir del qual evolucionaria l’anterior. Situació que altres historiadors o arqueòlegs ja sospiten (encara que no justifiquen ni proven) al respecte de la utilització de dit eix viari (a sobre del que es desenvolupa el Camí del Raiguer) en època tardo talaiòtica o preromana.

2.- Realització d’un film de ficció utilitzat de pretext per tal d’explicar la geometria i la matemàtica que fonamenten el present estudi territorial. En aquest moment s’està realitzant un guió per dur a terme una obra de teatre prèvia, que tan aviat com puguem penjarem el seu argument i trama.
+ info: vedeaproductions ANGELES DELIRANTES
http://www.youtube.com
3.- Projectes de posta en servei turístic de jaciments relacionats amb assentaments importants no descoberts avui dia a Mallorca. Proposant un projecte museogràfic així com un centre d’interpretació dels mateixos. De la mateixa manera es poden realitzar altres projectes semblants a la resta de territoris conquerits pels romans. Que no son pocs!!!!
4.- Recull d’articles publicats sobre el tema a revistes científiques locals. (Veure l’apartat de Articles Publicats).
5.- Realització d’estudis parcel•laris: La història dona grans viratges. Com ja coneixes l’agricultura tingué un pes molt important en el desenvolupament científic i tècnic del passat, que resta fossilitzat en els sòls que al seu di foren motor de l’economia clàssica. Pot ser la situació de l’economia actual significa un preàmbul d’un nou viratge que qui sap si posarà altre cop el paisatge agrari en el punt de mira del nou desenvolupament sostenible al que irremeiablement ens veiem abocats, si volem mantenir saludable el nostre ecosistema “La Terra”.
Es tracta de dur a terme un estudi del traçat urbanístic d’un municipi de Mallorca, per tal de posar en evidència que aquest respon a un antic i sofisticat parcel•lari de base triangular (que es presenta en forma de feixos) mesurat en actus (mesura, que s’ha pogut provar deriva de la milla romana, i fou utilitzada pels conqueridors per centuriar els camps del territoris annexionats a l’imperi) possiblement ja d’època tardoromana. Així com del seu entorn, que es desenvolupà i relacionà amb els diferents jaciments coneguts del municipi. D’aquesta manera es pot establir una estructura que els ordena, resultant d’una rigorosa geometria utilitzada en època clàssica (Ulrix) per tal de dur a terme l’ordenament dels territoris conquerits, explotats i administrats per l’imperi romà.
D’aquests parcel•laris s’han localitzat altres existents avui dia a Mallorca i altres llocs continentals, que encara que no abunden i no sempre mantenen el seu us agrari, son perfectament comparables amb el que originà la trama urbana del poble.
Així, els orígens del municipi del citat poble podria gaudir de tenir un passat llunyà, i el que es més important, el municipi podria ajustar el seu planejament per tal de conservar dites estructures i divulgar-les per l’interès turístic que es pot derivar, que de confirmar-se, resultarien mil•lenàries.
Aquestes estructures parcel•laries, en principi denoten un us extraordinàriament programat del sol agrari, de tal manera que possiblement serviren de calendari per a la optima gestió de les plantacions, malgrat aquest fet es difícilment demostrable amb els coneixements actuals. Per la qual cosa el present treball podria ser ampliat posteriorment per altres estudiosos del mon de la enginyeria agrònoma, i treure’n conclusions derivades d’ell.
Aquest coneixements van avançant a mesura que es realitzen treballs semblants en altres indrets (de l’illa i fora d’ella) com es el cas dels treball semblants que s’han realitzat (per mi mateix) pels municipis de Santa Mª del Camí i Alaró, que tot i no gaudir aquest d’estructures semblants a les que conformen l’estructura urbana del poble en qüestió, els seus nuclis també es desenvoluparen sobre alter parcel•lari (en aquest cas ortogonal) de l’època tractada. D’aquí la importància que els diferents municipis implicats realitzin un esforç per tal d’afavorir i finançar el desenvolupament d’aquest tipus d’estudis que repercuteixen directament sobre la bona gestió del seu territori i patrimoni.
D’aquest parcel•laris ortogonals també s’han localitzat en altres municipis com es el cas de Campos.
Com s’ha apuntat anteriorment la bona gestió de dit patrimoni, en fins de preservació i explotació turística, pot reportar al municipi, uns beneficis d’abast incalculable, així com la satisfacció dels seus ciutadans de valorar-ho i al mateix temps ajudar a conservar-ho i gaudir-ho de manera culta.

 

6.- Estudi de viabilitat de la recuperació de la varietat de raïm Palmensis.
Segons l’estudi realitzat per la investigadora Mª Jose Pena, sembla que els Metel (família romana que conquerí les nostres illes) pertanyents a la Tribu Velina, a mes de portar a Mallorca el sistema d’enterrament amb esteles funeràries del tipus Porta Ditis varen portar un tipus de raïm anomenat Palmensis.

Els Porta Ditis abundaven a la necròpolis de la Carrotja de Ses Salines, varen conrear un tipus de raïm molt preuat per ells anomenat Palmensis del que es deriva l’actual topònim de “Palmer”
Es planteja aquí la possibilitat de recuperar i/o localitzar aquesta varietat, amb la intenció de produir un vi amb denominació d’origen, i de gran valor patrimonial i turístic.

7.- Localització de la colònia Liconium: (la segona colònia Eivissenca)
LICONIUM, ciutat situada en l’illa d’Eivissa , la qual es va mostrar molt aficionada a l’Emperador Marc Aureli Caro, com resulta d’una inscripció que a Masdeu es la 347. Historia general de España Vol 3.
A resultes de l’estudi realitzat sobre ordenació del territori a Mallorca en època romana (del qual poden conèixer algunes pinzellades a: https://romanmallorca.wordpress.com), i aplicant el model matemàtic i geomètric estricte de dit estudi a Eivissa, es posa de manifest la possible ubicació del encara no localitzat municipi romà de Liconium.
Es per aquest motiu que proposem fer una conferència explicant la metodologia i els avanços realitzats sobre el tema a Eivissa.
Dit estudi podria significar un gran avanç en la promoció turística de l’Illa en un moment tan crític com el que presenta l’economia global, així com posar en marxa un nou model turístic desestacionalitzat, cultural i sostenible.
Va existir veritablement la segona colònia romana de Liconium a Ebusus?.
Encara que actualment alguns la creuen que la seva existència fou fruit de l’error d’interpretació per part de Masdeu (autor sens dubte il•lustrat de la “Historia crítica de España”) del contingut escrit a una làpida trobada a Eivissa.
El citat estudi posa de manifest que es versemblant i provable l’existència de dita població, i de fet, permet localitzar-la amb cert grau de precisió.
Tan sols caldria fer les prospeccions oportunes per tal de confirmar la seva exacta ubicació o descartar-la definitivament.
Bibliografia
– Ilustraciones a una inscripcción romana descubierta en la Isla de Ibiza
Antonio Ramis y Ramis, Mahon, Imprenta de la Viuda é Hijo de Serra, Agosto de 1836.
– Historia critica de España, Tomo V, Masedeu.

 

Anuncis
  • Els trackbacks estan tancats
  • Comentaris (0)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: