Altres Noticies

NOTICIES RELACIONADES PER MUNICIPIS I/O TEMES

Selva

Selva es el nom d’un poble de Mallorca amb un origen toponímic llatí, que es referia a un lloc de vegetació frondosa amb arbres on practicar la caça, així com de lloc de morada del deu Manes que protegia als difunts. En llatí es deia Silva, i també servia per a subministrar llenya i carbó a les colònies romanes, a les quals dedicaven un quadrant sencer del seu Ager.
Aquest quadrant de Silva, en algunes ocasions, encara es pot reconèixer avui dia als voltants dels jaciments de dites colònies.
Aquest mateix topònim el podem trobar repetit fins a tres o quatre cops als voltants de Girona (l’antiga colònia romana de Gerunda)

 

Cabrera

De l’anàlisi de les traces fossilitzades al paisatge actual del parc natural de Cabrera, es pot concloure que aquest petit territori, probablement en època tardorromana, també va ser centuriat.

Es sabut per les fonts clàssiques escrites en paper, que la Capital romana de Mallorca; la Palmae Urbis es va trobar situada al nord solar d’aquest arxipelag a 12 milles romanes (o el que es el mateix 12….000 pasums que cita Plini), i de camí en aquesta precisa direcció ens creuem amb la petita Conillera, no menys important que l’anterior, i que la tradició l’hi atorga el naixement accidental d’Anibal.

Així, sobre un eix que forma 60° amb el nord solar, es poden detectar traces que es creuen amb ell a distàncies múltiples de milles romanes (1478.5 m) i/o Actus (35,52 m).
Al mateix temps els jaciments arqueològics d’aquestes dues illes es troben estructurats sota aquest model geomètric de base hexagonal, que utilitzaren els romans, segurament recollint la tradició clàssica anterior, per tal d’organitzar els territoris que passaren a formar part de l’Imperi.
——
Petita illa del tamany de Cabrera que també fou centuriada, i que es troba situada a un punt clau per a mesurar el Mediterrani i tot el continent europeu al occident de Norruega.

 

foto de Antoni Borras.

Bagdad

Teoritzacio matemàtica i geometric de l'organització territorial dels voltants de Bagdad.<br /><br /><br /><br /><br /><br /><br />
Per a + Info. https://romanmallorca.wordpress.com
Teorització matemàtica i geomètrica de l’organització territorial dels voltants de Bagdad en època clàssica.

Generalitats

Els clàssics varen aplicar els seus coneixements geològics, que sembla varen ser molt més acurats del que un es podria imaginar, per tal de traçar el seu pla territorial d’explotació dels recursos naturals; agraris, hídrics, minerals, saliners, i metalurgics. Si esteu interessats en conèixer el model que utilitzaren per dur-lo a terme podeu consultar el blog: https://romanmallorca.wordpress.com

Capdepera

Per que podem assegurar que el castell medieval de Capdepera es d’origen romà? La resposta la podem trobar a l’estudi territorial de Mallorca en època clàssica realitzat per l’arquitecte A. Borràs.

Llucmajor (Lucus Maior)

Llucmajor va ser una vila romana que va tenir molta rellevància en època tardoromana i va ocupar un lloc equidistant entre l’actual Palma (Guium) i la Palmae Urbis romana (a l’Avall d’en March a Ses Salines).

Lucus Maior significa bosc major en referència als boscos que hi hauria a la zona avui confinats al puig de Randa.

Valldemossa (Vall den Mossa)

Les restes fossilitzades a l’avall de Valldemossa i datables d’època romana, posen de manifest que fou centuriat per tal de ser explotat agrariament. Aixi alguns camins i xarxes hidràuliques foren traçades envers a un model geomètric estricte per tal de mesurar-lo en la coneguda mesura agrària; els Actus (fins a uns 222 al manco).

Sembla que la centuriació traçada es va utilitzar un mòdul de 6 x6 Actus per centuria, mòdul aquest que es repeteix 10 cops en sentit transversal, i 37 cops en el longitudinal de l’avall, sumant així un total de 370 centuries.

Els principals nuclis que se integren en aquest model son a mes de la capital; Son Ferrandell;Son Mas; Son Moragues; i la Rota d’en Peloni.

Curiositat: Hem tingut que esperar 2000 anys fins a l’arribada de les modernes carreteres i ponts per tal de tornar als orígens toponímics de Valldemossa. Sobre l’asfalt del nou tram de la carretera front a l’hospital de Son Espases podem llegir Vall de Mossa; es a dir s’Avall den Mossa. Mossa es encara avui dia un llinatge italià de procedència llatina com el Mossa romà que va donar nom a aquesta vall hermossa!!!

Formentera

Les recomiendo el trabajo de investigación realizado por Antoni Borràs sobre la organización territorial de la isla de Formentera, donde se analizan las trazas fosilizadas en el paisaje actual y datables de esta misma época, donde se pone de manifiesto la estratégica situación del Castellum de Can Blai, dentro del modelo territorial establecido.

——
Camí romà de Formentera
Es conegut que a Formentera hi ha un castellum romà d’època tardana, sobre el qual aquest estiu es fa una nova excavació i prospecció del seu entorn.
De les investigacions dutes a terme sobre la metodologia emprada pels clàssic per gestionar els territoris  conquerits, se sap que utilitzaren un model geomètric de base hexagonal mesurat en milles romanes i amb una orientació ben precisa (referida al nord solar) del qual s’enderivaren la xarxa ortogonal, per tal de centuriar el camp agrari en Actus.
A partir d’un Eix Principal es servien d’altra Eix de Cardinació que degudament inclinat respecta al primer (entre 4 i 8 ° segons el cas) els permetia traçar els Kardines perpendiculars al primer eix a distàncies múltiples (de 15, 16, 20, i alguns cops 14) d’actus.
Als extrems de dit Eix de cardinació es situaven assentaments de caràcter permanent i militar com es el cas de la fortalessa de Can Blai situada a l’isme pronunciat que forma l’illa, i del qual s’han  pogut identificar les traces de la seva necròpolis.
Semble que hi ha proves consistents de l’existència d’altra assentament militar al altre extrem del citat Eix de Cardinació, i al costat oposat de L’Eix Principal, en un punt proper a Cala Saona. Aquets dos asentaments militars distaven 250 Actus i molt possiblement no varen ser els únics que es varen fundar a l’Illa.
De fet perpendicular a aquest darrer campament, respecte a l’eix de cardinació citat, a nord i al su i distants entre ells altres 250 Actus, es troben dos campaments més (es possible que un d’ells va desenvolupar funcions pròpies de colònia romana amb els seus propis edificis públics d’oci i el seu propi Ager).
A 400 Actus de dita perpendicular mesurats sobre l’eix de cardinació, i al costat oposat al Castellum,  podem traçar altra perpendicular que passa per sobre d’un jaciment conegut per la gran quantitat de ceràmica de l’època. Les traces de dit jaciment respon al típic recinte de planta rectangular hipodàmic de 3×4 Actus característics d’aquests assentaments militars del tipus campament.
Vora el castellum s’ha detectat el típic recinte triangle isoscel allargat que habitualment es correspon amb les necròpolis on varen ser enterrats els combatents, com succeeix al Castellum de Can Blai.
Aixi varen existir 4 campaments i un castellum situat en un punt central dels mateixos.
Així Formentera va tenir fins a 5 assentaments militars, i pot ser un d’ells va funcionar com a colònia amb totes les peculiaritats d’aquesta estatus; això es edificis lúdics, necròpolis, viaris paral.lels, així com a l’ager que l’hi era propi.
foto de Antoni Borras.foto de Antoni Borras.foto de Antoni Borras.foto de Antoni Borras.

Necròpolis de Can Gabino, actualment el cementiri de Sant Francesc:

foto de Antoni Borras.

——-

Pot ser, com a balears que som, també ens hauríem de preocupar pel que passa a Eivissa i encara més a Formentera; un paradís al límit de la seva extinció. El darrer viatge que he fet a aquesta Illa, després de 10 anys de no ser-hi, m’ha posat els pels d punta, i no m’explic com Formentera no es declarada una reserva cultural, patrimonial i paisatjística ja!!!!!!!.
I per contra es deixa de la mà dels irresponsables del seu Consell; no tenen una carta arqueològica complerta, deixen edificar a paisatges sensibles, no limiten la capacitat de càrrega de les seves platjes ni de tota la Illa en general….. El mateix es pot dir d’Eivissa i de Mallorca. Tal volta l’única illa que se salva de la destrucció sistemàtica es Menorca!!!!!!

Altres continents

En la India también se han localizado trazos de ordenación del territorio que nos llegan fosilizados desde la época clásica. Nos encontramos frente a un método que se utilizó de manera masiva para colonizar y mesurar los territorios ocupados hace más de 2.000 años.  Posiblemente en época helenística o talvez anterior, y que los romanos continuaron utilizando en su recolonización.
Así se pone de manifiesto una globalización de la industria agraria de la época muy anterior a la globalización de los mercados postindustriales de la actualidad.

 

+ info en: https://romanmallorca.wordpress.com

Britania romana.

De los restos fosilizados en la actual trama urbana de Londres y de sus alrededores, se desprende que formalmente el antiguo núcleo urbano que lo origino, responde a un gran oppidium (tal vez fortificado y fundado como colonia romana en un momento posterior).

Este hecho junto a la probable existencia de mas de tres colonias a su alrededor, pone en tela de juicio que los restos arqueológicos que podemos reconocer en Londres, no son de la colonia romana citada por las fuentes clásicas, sino de su oppidium.

Si estuviéramos ante una hipótesis certera, una de las tres colonias que hemos citado podría ser realmente la verdadera Londinium. Ello no nos debe sorprender, ya que algo similar pudo ocurrir con otros núcleos urbanos actuales que ostentan el topónimo romano de la colonia original a la que protegía o servia de refugio en caso de ataque de la colonia.

Algo así sucedió con el municipio Mallorquín de Pollença que siendo el oppidium de Pollentia heredo su topónimo, mientras que la colonia fue descubierta unas 7 millas romanas mas lejos (junto al actual municipio de Alcudia).

——–

Alrededor de Londinium (la actual City de Lodres) pudieron existir tres colonias romanas; dos de las cuales distaron 10 millas romanas mientras la tercera distaba la mitad de Londinium.

Una de dichas colonias es conocida por las fuentes clásicas como Isurium (sita en el barrio londinense de Aldborough).

Cada una de estas colonias dispuso de todos aquellos elementos básicos que las configuraba; como son edificios dedicados al ocio, necrópolis en los vértices del ager que los contenía, así como de los viarios paralelos que les daban acceso.

Cerca de La City se fundo un campamento romano de 8 x 8 Actus que posteriormente se ampliaría hasta 8 x 12 Actus (hasta la aun existente torre de Cripplegate sita en el barrio de Barbican) que dispuso de su propio viario paralelo de acceso independiente, y fosilizado en las actuales calles que lo circundan por el norte.

París (Lutecia)

Que tenen a veure ciutats tan distants com Nantes Paris, Colonia, Berlin o Moscu?

Resulta sorprenent constatar que totes elles queden a distàncies iguales (o múltiples) de la que separa les dues primeres, y que totes elles queden sota un eix que creua tot Europa des de l’occident meridional a l’orient septentrional, passant per Polonia, Alemania (Germania), Lituania (la seva capital d’origen llatí Vilnius ), i Rusia. Aquest eix es troba orientat a 60° respecte del nord solar, i sobre ell podem trobar un seguit de traces fossilitzades al paisatge o diverticulums que es creuen amb ell, i que disten entre ells multiples de milles romanes. Fins a assolir mes de 2000 milles consecutives entre els diverticulums mes distants.

Arribats en aquest punt, es inevitable demanar-se, si no anem errats amb les observacions realitzades, observacions que per altre banda semblen ser ben precises, que feien els romans a llocs tant llunyants i inospits?. O també per que les fonts escrites en paper, que ens han arribat d’epoca clàssica, no parlen d’aquestes regions. Regions aquestes que si queden reflectides a les informacions que ens arriben escrites o gravades sobre el territori?. Molt possiblement ens trobem front d’una tècnica heretada en èpoques posteriors als romans durant l’època tardoromana i pot ser medieval o posterior.
Per el més escèptics, l’extrem sud-oest d’aquest eix apunta directament a Finisterre després de creuar la Mar Cantabrica al llarg de dues vegades la distància de Paris-Nantes.
Aquestes capitals europees conformen l’eix de cardinació. Eix imprescindible per tal de centuriar l’eix principal preestablert al territori de Paris, Nantes i Colònia, i sobre el qual es poden apreciar un rosari de traces fossilitzades que es creuen amb ell a múltiples de milles romanes.

Los alrededores de París fueron centuriados en una dirección a 60° respecto del norte solar. La misma dirección en la que fue centuriado el territorio de Nantes a 226 millas de distancia más al suroeste y el de la ciudad alemana de Colonia al noreste.

Justo a medio camino entre París y Nantes, y en esta precisa dirección, se encuentra Le Mans. Todo ello se antoja caprichoso, y podría ser coincidencia, si no fuera que prácticamente a esta misma distancia, bajo la mismo eje y hacia el noreste, podemos encontrar otras importantes capitales europeas de Alemania como son Colonia y Berlin. Desde Colonia y sobre el mismo eje podemos localizar otra importante capital occidental situada a 6 veces esta misma distancia que separa Nantes de París. Se trata ni más ni menos de Moscu.

El kremlin de Moscú se encuentra justo en medio de dos recintos triangulares equiláteros de unos 620 m. de lado (posiblemente, y por su orientación característica, uno de época romana y otro refundado en época tardoromana). Estos lados y sus respectivos vértices quedan definidos por las principales vías de acceso a la ciudad. Uno de ellos coincide con cierta distorsión con la actual muralla.

Estos recintos triangulares equiláteros conformaron el origen de muchas ciudades y pueblos que se desarrollaron en época clásica. Así pues, la creación de la capital rusa podría remontarse a mas de 1000 años antes de las referencias escritas sobre papel que datan su creación alrededor del año 1300.

En este sentido tenemos noticias de Moscú como la Tercera Roma después de la caída de Bizancio (y su capital Constantinopla como la Segunda Roma), como último intento de revivir la idea del Sacro Romano Imperio por Carlos V. La aproximación que realiza la Iglesia constantinopolitana hacia la romana en 1439, es considerada por la Iglesia moscovita como “el pecado de los pecados”, y abrió la vía hacia la liberación de la autoridad de Constantinopla hacia la sustentación sobre sí mismo del complejo político eclesiástico ruso.

“Lucha por Roma”, M. Garcia Pelayo. Director del Instituto de Estudios Politécnicos de la universidad Central de Venezuela.

De camino a Nantes, sin conocer para nada la ciudad y su topografía, y sobre un plano de la guía, pude dibujar algunas trazas fosilizadas en la trama urbana del centro de la ciudad y su entorno.

Llegado a la ciudad he podido comprobar como se cumplen los requisitos de la geometría heredada de época clásica para ordenarla en su origen en un recinto triangular equilátero formando un carrusel (F. Ulrix) de vías trazadas desde sus vértices, en el centro del cual resultan encontrarse las ruinas del fórum romano.

En uno de sus vértices se encuentra la famosa catedral, y dentro de su cripta se pueden observar restos de fustes de columnas romanas, probablemente pertenecientes a algún templo preexistente de aquella época. Entre este recinto y el rio se puede interpretar un viario paralelo (ver apartado especifico de este Blog), y son conocidos los restos de las termas romanas bajo la actual iglesia de Ste. Croix.
En la explanada, donde hoy se erige una gran columna, y que hay junto la catedral debió encontrarse el deposito regulador i/o depurador. Posiblemente las ruinas que se observan al pie de la torre, sita entre dicha columna y la catedral, en forma de gruesos muros ortogonales forman parte de dicho depósito regulador.

Barcelona (Barcino)

Els nuclis antics de Sarrià, El Putxet, St. Gercasi-Bonanova, i St. Gervasi-Galvany es troben als vèrtex d’un romboide regular d’una milla romana de costat. Tres d’aquets nuclis primigenis, que conformarien els principals barris residencials de l’actual Barcelona, gestionaren un parcel•lari d’època romana format per un quàdruple viari paral•lel, mentre que el nucli original de el Putxet pertanyé a altra d’aquets parcel•laris, que avui conformen les trames urbanes d’aquests barris.
Per altre banda, els nuclis de Terrassa i Sant Cugat foren alineats amb Barcino en una direcció molt característica d’aquesta època; es a dir a 30°O respecte del nord solar.
De la mateixa manera els centres urbans de Sabadell, Terrassa, i Rubi, al voltant dels quals varen créixer aquestes poblacions, es situaren als vèrtex d’un triangle equilàter de 5,5 milles romanes de costat.
Però aquestes no es la úniques coincidències mètriques i geomètriques que es produeixen a l’entorn de Barcino, i tot el que conformà el seu Ager.
L’estudi sobre l’organització dels edificis públics i lúdics al voltant de les colònies romanes, posa de manifest que aquets s’organitzaren sota d’uns criteris geomètrics i mètrics, que permeten situar d’ubicació original i exacte d’aquests edificis al voltant de Barcino. Aquets models geomètrics d’organització dels edificis lúdics, encara que eren diversos, es repetien de manera regular, i amb uns criteris clarament preestablerts.
Així les coses, coneguent la seva ubicació exacte, Barcelona podria recuperar els jaciments d’aquets edificis públics d’època romana, amb objecte de posar-los en servei turístic per a la ciutadania i els turistes.
Dit estudi ha sorgit d’una tesi doctoral sobre ordenació del territori en època romana.
Zona Metropolitana
Els nuclis antics de Sarria, El Putxet, St. Gercasi-Bonanova, i St. Gervasi-Galvany es troben als vèrtex d’un romboide regular de una milla romana de costat. Tres d’aquets nuclis primigenis gestionaren un parcel•lari d’època romana format per un quàdruple viari paral•lel, mentre que el Putxet pertanyé a altre d’aquets parcel•laris.
Aquesta no es la única coincidència mètrica i geomètrica de l’entorn de Barcino que conformà el seu Ager.
De la mateixa manera els centres urbans de Sabadell, Terrassa, i Rubi, al voltant dels quals varen créixer aquestes poblacions, es situaren als vèrtex d’un triangle equilàter de 5,5 milles romanes de costat.
Per altre banda, els nuclis de Terrassa i Sant Cugat foren alineats amb Barcino en una direcció molt característica d’aquesta època; es a dir a 30°O respecte del nord solar.

 

Binissalem 

A Binissalem avuidia encara es pot interpretar un viari paral.lel amb una geometria tipicament romana, que es pot corroborar a pertir de la distancia que els separen en la direccio de la seva diagonal a 60°, que fou mesurades amb milles romanes.

Aquets vials paral·lel sovint foren transformats o reutilitzat com a parcel·laris agraris, i es varen utilitzar com a vials alternatius (per tal d’evitar ostruccions en cas d’averia d’algun dels carros que els transitaven) d’acces a llocs de certa relevància com ara es una colònia romana o un jaciment miner de l’època.

Aquets vials paral·lels, sovint transformats en parcel·laris, foren reutilitzats en época recent per tal de traçar la xarxa viaria d’alguns pobles i/o ciutats. Es per aquest motiu que els podem veure formant la trama urbana d’alguns municipis o poblacions actuals.

+ Inf. a l’apartat de Viaris Paral.lels del blog:https://romanmallorca.wordpress.com/

A binissalem es podria habilitar algun jaciment que tingui alguna relacio amb el vi. Es a dir que es pugui demostrarque varen tenir alguna relacio amb la produccio de vi.

El turisme cultural es bàsic per tal de promocionar els productes de la terra. Com arquitecte vull fer particips d’un projecte català que conjuga els jaciments arqueològics dedicats al ví amb la enologia. Espero que la idea fructifiqui i es pugui materialitzar aquí a Mallorca amb un centre de interpretació.

——-

Lloseta i voltants de Binissalem:

De l’analisis de les traces fossilitzades a la trama urbana de Lloseta es posa de manifest que molt possiblement les runes del Castell de moros, que cità el primer vicari del poble el sr. Botellas a 1730, i que varen suscitar unes runes aparegudes a la costa del Morull entre les quals dintre d’una mena de diposit referit amb calç i rajola es trobaren 15 o 16 fletxes d’estany, es troben sota dels jardins del Palau d’Aiamans (se gons Jaume Capo Dia-Man o el que es el mateix la deessa Diana i els deu Manes dels difunts).

Si així fora, el que realment es troba sota de dits jardins, son les restes d’un campament romà fortificat per un recinte murat de 3 x 3 (o 3.5) Actus de costat orientats els seus eixos de simetria a 30 i 60° respecte del nord solar.

De fet l’actual topònim de Lloseta segons el mateix Capó deriva de Laus (alavança) i Eta (paraula ebrea que significa Castell-Fortalesa)

A aquest recinte li donaria accés un viari paral.lel de triple calçada (encara reconeixible avui al paissatje) les mes extremes del qual disten 1/3 de milla romana mesurada sobre les dues diagonals a 60° que les uneixen entre si.

Generalitats

Se debe entender que el modelo geométrico utilizado para ordenar el territorio en época clásica responde a un estricto sistema de control tributario, y que nunca se trata de un capricho simbólico o ritual religioso. Este modelo permite realizar una regresión histórica hasta donde los textos escritos en papel desaparecen sobre el siglo X d.c. y solo podemos utilizar los textos escritos sobre el territorio, hasta que ambos textos se solapan o superponen. Ello nos permite establecer un hilo histórico continuo desde al menos los siglos V a.c. hasta el X d. C.

—-

Cal conèixer la historia del paisatge. Els pobles que han conquerit la nostra terra han creat el seu propi paisatge. La màxima intervenció al paisatge es produí en època clàssica, i les successives generacions, per ignorància, i pot ser algunes amb les més bones intencions, l’hem destruït i/o conservat aleatòriament.

—-

Como siempre parece que nuestra historia empieza en época medieval, o a lo sumo Árabe (claro que como no se tienen referencias escritas en papel anteriores mejor ignorar todo lo anterior). Este es un error histórico, por incapacidad de interpretar otros textos esta vez escritos sobre el territorio, que son mucho más fieles ya que han permanecido en el más absoluto silencio y por tanto no han sido manipulados por el vencedor.

En fin si quieren puedo darles una mano para esta parte tan importante fundamental y olvidada de nuestra historia que supone la época romana, tardorromana y bizantina (la friolera de unos 8 siglos!!!). Cuanta ignorancia nos ocupa!!!

El sistema de ocupación del territorio de hace 2000 años era extremadamente integral, sostenible y eficiente. Deberíamos tomar ejemplo en la actualidad, ya que lo único que practicamos es la desestructuración sectorial del
mismo.!!!!

—–

El cristianismo postergo la geometría, que había sido el pilar principal del conocimiento clásico, a una ciencia solo merecedora para los chamanes, brujas, y locos. De este modo eliminaban posibles pruebas científicas de sus infundadas bases teológicas sobre la concepción plana del globo terráqueo. Del cual los clásicos ya demostraron con un error mínimo del 1 % su perímetro circular.

Pero no se conformaron con la eliminación de la geometría como ciencia básica, sino que también se dedicaron a ocultar cual quier resquicio del urbanismo y la arquitectura clásica, que ponían de relieve su inferioridad cultural i técnica.

Así muchas colonias y villas romanas fueron arrasadas y sepultadas por el emergente cristianismo manipulador de masas, sobre las que edificaron sistemáticamente sus templos o las ocultaron bajo terrenos dedicados al cultivo.

Aun así los cristianos se olvidaron de sistema geométrico materializado sobre el territorio en época clásica, de tal manera que todavía lo podemos observar fosilizado en algunas trazas que perduran en el paisaje heredado.

—–

Hay indicios gravados sobre el territorio que manifiestan claramente que mientras los cristianos negavan una tierra esférica defendiendo la absurda idea de una tierra plana y limitada, y en contra de lo ya demostrado en época clásica con un mínimo error de un 1% en el calculo del perímetro del globo terráqueo, seguían colonizando los territorios que se encontraban bien custodiados y ocultos al otro lado (es decir en el infierno y bajo tierra según sus tesis) de la tierra recortada deliberadamente.Todo ello podría dar explicación al codiciado Paraíso Terrenal que el cristianismo ofrecía a sus fieles más fundamentalístas, así como el hecho de que en época del descubrimiento del continente americano, los españoles fueron recibidos como dioses, y porque se encontraron humanos de raza blanca con largas barbas blancas. ¿Serian monjes a los que los indígenas adoraban?
——
Todo el delta del Nílo fue gestionado territorialmente según los postulados clásicos de colonización; esto es desarrollando su gestión integral por interposición de una red geométrica de base hexagonal, obtenida como síntesis de la observación del método en que se organizan expomtaneamente los seres vivos como lo hacen por ejemplo los panales de abejas.
—–
Aprofito per donar a conèixer la nostra tasca en l’estudi i preservació del nostre patrimoni paisatgístic heretat de l’ordenament integral del territori en època clàssica.Moltes actuacions actuals sobre el territori s’executen de manera sectorial, desestructurada, i no integral. Això fa que aquestes perdin tota validesa, ja que per tal d’actuar sobre el paisatge, a més de fer-ho de manera integral, cal fer-ho amb el coneixement precís i previ del mètode que el va originar.Aquest mètode es basa en l’aplicació d’una xarxa de base hexagonal fruit de l’observació dels clàssics de la manera espontània que tenen els essers vius de organitzar-se. Aquesta xarxa degudament replantejada i orientada, contemplant l’orografia de l’entorn natural, va garantir la seva adequada i oportuna elecció i preservació fins els nostres dies.Per tot això, i amb la voluntat de divulgar el contingut del que aquí hem donat una pinzellada, poso a la vostra disposició el Blog que s’ha publicat a tal efecte; https://romanmallorca.wordpress.com/ per si creieu oportú considerar aquesta disciplina en el moment de realitzar els vostres futurs treballs sobre el medi natural.

Traçat Viari

“Muchas carreteras y caminos actuales siguen el trazado geométrico de base hexagonal trazado hace 2000 años según anuncio hace medio lustro F. Ulrix.

Dicha red hexagonal surgió de la conceptualización del modo de organización de los asentamientos de los seres vivos, observada por parte de los intelectuales del mundo clásico.

De esta red de base hexagonal se derivo la ortogonal conocida como centuriación, al mismo tiempo que se cambiaba la escala de Millas a Actus.

——

La trama urbana del barri de Santa Catalina podria ser fruit de la reutilitzacio d’un antic parcel.lari d’epoca romana, que va ser gestionat per una vila romana situada sota el nucli antic de l’actual barri de Es Jonquet.Aquest fet es deriva de la geometria i mesures tipicament utilitzades en aquets llunyans temps.

La geometria com a patro del paisatge heretat d’epoca classica a Mallorca.

Organización de las Colonias: Agers, Silvas, edificios públicos, necropolis, viarios paralelos.

De la observacion del entorno paisajistico que rodea las colonias romanas, se pone de manifiesto que estas disponian de un recinto que delimitaba el territorio (normalmente de planta rectangular y medida en Actus) que le era propio, conocido como Ager.

Entre este recinto y la muralla de la colonia se localizaban todos los edificios públicos dedicados al ocio como eran los teatros, anfiteatros, termas, y circos. Al igual que las necropolis que se localizaban en sus esquinas.

A dicho Ager se llegaba por viarios paralelos alternativos (normalmente agrupados de tres en tres) que garantizaban la libre circulacion en caso de averia de algun carro.

Frecuentemente una parte de este Ager fue dedicado a bosque (llamado Silva) para suministro de leña y otras materias.

En Palma esté Ager pudo estar delimitado por varias de las calles mas largas del actual ensanche, bajo las cuales ha quedado fossilizado su contorno.

Ver más información en este mismo Blog en el apartado de Britania Romana.

Las necropolis romanas se encontraron ubicadas en los vértices de los recintos rectangulares que delimitaron los Agers de las colonias. Hoy día se pueden reconocer por ser recintos triangulares isósceles mas o menos alargados cuyo eje de simetría frecuentemente se dirigía al centro de la colonia.

Actualmente, frecuentemente continúan siendo cementerios, parques y/o jardines, o simplemente han sido urbanizados. Este es el caso del cementerio de Palma de Mallorca donde el cementerio original (sin ampliaciones sucesivas) puede inscribirse en uno de estos triángulos isósceles y su eje apunta prácticamente al centro de la colonia.

Podemos encontrarlos emparejados y relacionados entre sí por la confluencia de sus ejes en puntos determinados, o apuntándose unos a otros de manera circular cuando son mas de tres.

Pollença

A Pollença, encara avui dia, es pot extreure la forma de la primitiva vila romana (o tal volta l’opidium de Pollentia que posteriorment agafaria el seu nom) que va conforma l’actual trama urbana al seu centre.

Qualcom semblant pogue succeir amb Lundinium (Londres) respecte a la colonia a la que va donar proteccio situada 5milos romanes al nord.

Més informació a l’apartat de Britania romana d’aquest Blog.

Menorca

‎”A Menorca en epoca classica es va traçar un eix que va creuar tota l’illa unint els dos principals municipis de Iamona i Mago.

Sembla que iniciaren el comput de milles romanes des de l’actual Ciutadella, i la situacio dels quatre municipis interiors (actualment Ferreries, Mercadal, Mitjorn Gran, i Alaior) que es situaren sota els vertex d’un rombo regular equilarer centrat al centre de dit eix. Sabem que començaren el comput de milles des de Citadella ja que existeix dos topònims; Son Quart i torre d’en Quart que es troben relacionats amb les restes fòssils d’un diverticulum traçat des de la milla quarta que li va atorga el dit topònim.

Serra de Tramuntana

La geometria com a patro del paisatge heretat d’epoca classica a Mallorca. La geometría també organitzà el paisaje de la Serra de Tramuntana heretat d’época clàssica, on les traces perduren com a font d’informacio valuosa escrita sobre el territori, que pot donar coherencia a les futures intervencions sobre ell.

En aquest blog podreu coneixer la fantàstica mallorca de fa tan sols 2000 anys.  També podreu constatar com avui dia es pot extreure de les restes fossilitsades al territori l’esquema geomètric utilitzat per ordenar de manera integral el territori, front de l’actual desestructuració sectorial del mateix.

Esquema que no es més que el resultat de la conceptualització i interpretació dels models orgànics de creixament d’alguns sers vius.

Així se proposa aquest reconeixement d’un territori equilibrat a recuperar del passat clàssic per projectar-lo cap el futur i a les noves generacions. L’enteniment d’aquest model geomètric integral dona una perspectiva d’equilibri emocional envers al nostre territori que avui dia sembla tan destruït i vulnerat en la seva essència.

La Serra de Tramuntana no tan sols es un patrimoni natural, també te un valor paisatjistic i arqueaològic fonamental per tal d’explicar la intervenció de l’home en aquest entorn. Podriem remuntar-nos fins a època preromana per demostrar que dita intervenció fou rigurosament programada, aplicant un model geomètric d’assentament:

El patrimoni arqueològic i la seva curada gestió, imprescindible per entendre l’evolució la Serra…!!!!

Per tal de documentar el territori medieval cal inexorablement reconeixer a fons el seu precedent inmediat romà i preromà.

A resultes de l’estudi territorial realitzat a Mallorca en època romana, es posa de manifest que en època inmediatament anterior es va desenvolupar un model territorial que estructurà tota la Serra de Tramuntana, de tal manera que alguns jaciments, considerats a l’inventari arqueològic del CIM com “de periòde indeterminat”, que es troben a la mateixa, queden ordenats dins d’un esquema geomètric que els organitza. Aquest fet pot servir d’argument, en base al qual establir una ruta o itinerari actual per la Serra i, que permetria a més de visitar llocs d’alt interés paisatjistic, amb vistes panoràmiques cap el plà de Mallorca, fer rutes arqueològiques que mostrin així mateix “in situ” com realitzaren els preromans el seu control tant des de l’aspecte militar com de la gestió econòmica-agrària. Aquests jaciments, a més de quedar relacionats pel model geomètric que proposo, amb mesures i orientacions predeterminades i característiques de l’època, tenen una vinculació formal i toponímica que els identifica i relaciona entre sí. Així, a alguns d’ells es troben restes de construccions, (poc valorades o conservades degut al desconeixament del què són o què representen), d’època intermitja entre la talaiòtica i la romana (possiblement púnica o fenícia), encara que en altres ocasions el que trobem és l’aprofitament de massissos rocosos que es caracteritzen per ser en sí mateixos com a autèntiques fortaleses naturals, ja que sempre presenten penyassegats a tot el seu voltant nord excepte per un punt on es realitza l’accés i que sol tenir un pendent que afavoreix la visió panoràmica cap al plà.Gaire bé tots els llocs han estat batiats en posterioritat (en època de la conquesta catalana) amb topònims característics que fan referència a dit caràcter fortificat. Aquest seminari que aquí propossam consta de dues parts: una teòrica que es desenvoluparà a l’aula i on s’exposarà el model que estructura els assentaments pre-romans, i l’altra part consistirà en visitar dos punts estratègics del model esmentat.
———-
La planícia que hi ha a la Serra d’Alfavia. Un lloc que va ser mesurat per tal de tributar la seva activitat ramadera que encara avui es activa. Es poden trobar un seguit de traces fòssils que responen al sistema utilitzat per mesurar-la segons el model geomètric contrastat a la vall de Soller i molts altres llocs de l’illa i del continent.

Soller

“Les restes fossilitzades a l’avall de Soller i datables d’epoca romana, posen de manifest que fou centuriat per tal de ser explotat agrariament. Aixi alguns camins i xarxes hidràuliques foren traçades envers a un model geomètric estricte per tal de mesurar-lo en la coneguda mesura agraria; els Actus.

Els principals nuclis que se integren en aquest model son a mes de la capital; son Biniaraix i Fornalutx.De fet l’eix de centuriació queda en possició perpendicular a l’ex principal a partir del qual es va centuriar tota l’illa, i equidistant d’altre eix situat a 1.000 Actus respecte de la traça paral.lela situada a Sa Palomera a Andratx, i 1.000 actus més de la possició de la paral.lela que passa per Pollentia al costat oposat.
—-

La planícia que hi ha a la Serra d’Alfavia. Resulta ser un lloc que va ser mesurat per tal de tributar la seva activitat ramadera que encara avui es activa. Es poden trobar un seguit de traces fòssils que responen al sistema utilitzat per mesurar-la segons el model contrastat a la vall de Soller i molts altres llocs de l’illa i del continent.

—-

El castell o torre que podem observar avui dia al Port de Soller, no es altre cosa que les restes d’una antiga fortificació romana (o fins i tot pot ser anterior) que va servir per traçar i marcar l’eix de cardinació que va permetrer centuriar tota la Vall de Soller en centuries multiples de 7 Actus. L’eix principal sobre el que es va centuriar avui es troba fossilitzat en el llarg i recte carrer de La Mar. No de bades va conformar l’espina dorsal de dita centuriació que va servir de cadastre en base al qual tributar al imperi.

Al mateix temps forma part i es extrem d’un eix que va servir per centuriar la Vall de Valldemossa. Sota aquest eix es troben altres dos jaciments fortrificats com son ses Ermites Velles  i el campament de Son Olessa.

Ses Salines-Santanyí (Palmae Urbis)

“Fins que el municipi de Ses Salines es va escindir del de Santanyi disposà d’uns dels principals jaciments d’època romana a Mallorca. De fet foren dos. Un, el primer campament que va fundar Cecili Metel en el moment da la conquesta de l’Illa, i l’altre provablement la Capital romana a la que protegia.

Dita capital es tractaria, ni mes ni manco, de la Palmae Urbis citada per Plini al vol. III de la seva obra Historia Naturalis. Natualis Historia (C. Plini Secundi Naturalis Historiae Libri XXXVII. Vols. 1-5, ed. C. Mayhoff, 1892-1909)

El nom de Palma ha suposat un error ininterromput des de 1520, quant els erudits d’aquella època varen atorgar dit topònim sense prova alguna. Possiblement el nom romà de la colonia romana que es troba sota de l’actual capital va ser el de Guium.

Així les coses, sota l’actual capital es trobaria la colonia de dret llati de Guium.

“Plini situa ben clarament la ubicació de Palmae Urbis, i dita capital s’ha trobat sempre a s’Avall d’en March a 12.000 passums.” (12.000 passums es la distància que separa l’illa de Cabrera de dita finca)

L’únic que poso en evidència en aquesta noticia, es un històric error (aprofitat per alguns interessats) que ens porta embadalits durant 400 anys, i no ens permet avançar en el coneixement de la nostra història i identitat.”

Andratx

El nucli antic d’Andratx es troba sota del diverticulum 49 (aquella traça que formava 60º amb l’eix principal) que mesuraren els romans sobre l’eix principal, i que varen traçar per tal d’organitzar el territori de Mallorca. Al mateix temps es troba sota del diverticulum 39 (traçat sobre el mateix eix a 45º). Curiosament sota d’aquest darrer diverticulum també es troba el nucli antic de Calvià.
La  propia trama urbana i nucli antic d’Andratx respon a un dels viaris paral·lels citats anteriorment (en el cas de Binissalem) i a l’antiga vila romana que origina el poble i explotava el parcel·lari contingut dintre de dit viari paral·lel.

“Les traces fossilitzades al paisatge d’Andtatx procedents d’epoca romana posa de manifest de la importamcia que va tenir el municipi fa 2000 anys!!!!

——

Qualcom semblant va succeir amb la trama del parcel.lari agrari colimdant al poble de Calvià. En els dos casos el primer urbanitzat i el segon encara avui agrari es va aplicar la metodologia dels viaris paral.lels que podras coneixer en aquest mateix Blog.

————

Mon Port; antic nom compost en que la seva rel “Mon” podria derivar del llatí “Mei” que significa “Meu”, és a dir; El meu Port, com també Mon Haber avui mal escrit Monaber que va significar; El meu Haber (o pertinença), o també Mon Cau a Sa Vileta (prop de Palma) que significa; El meu Extrem, ja que es troba a l’extrem de l’eix que utilitzaren per tal de cardinar l’illa. A Consell trobem Mai Nou en referència a aquesta mateixa rel Mei (i no del mot Mas català, el qual no tindria cap sentit ja que no es té cap constància d’haber existit un Mas Vell).


Perú

“A Caral (Vora la capital del Perú)  també utilitzaren el nord solar per tal de orientar els seus edificis principals, al igual que va ocorrer amb les cultures clàssiques del mediterràni.” (Veure el video sobre la noticia al’apartat de Home d’aquest Blog).

“La geometría organiza el paisaje de Ibiza heredado de época clasica.

Palma  / Ciutat de Mallorca / Medina Mayurca (Guium)

“El error històrico que cometieron los eruditos mallorquines en 1520 al otorgar a la actual capital el nombre de Palma. Así todo parece indicar que la Palmae Urbis que cita Plinio nunca se encontro bajo la actual capital, sino que seria otra de las colonias todavia no localizadas de Guium o Tuscis. De un estudio sobre ordenacion del territorio y según la fuente indicada, se deduce quela capital romana se encuentra en el predio s’Avall d’en March (propiedad de de la banca March) en el municipio mallorquin de Ses Salines.

————-

L’inici de la colonia romana que es troba sota Ciutat de Mallorques, va ser un Castellum romà de planta rectabgular rematat amb 4 torres als seus cantons, i una cinquena situada al mig d’un dels plafons mes llargs (es correspon amb la posicio de l’actual torre de l’Angel).Addossat al castellum es va eixecar un campament roma de planta quadrada de 2 x 2 Actus (un dels costats del qual es el propi castellum). Posteriorment fou ampliat fins assolir els 2 x 3 Actus que mesura el perimetre de l’actual Almudaina (que sempre hes considerada construcció d’origen mussulmà). D’aquest fet podem concloure que dit edifici musulmà fou el resultat de la reconstrucció del campament romà original.

Posteriorment la colonia fou fundada addossant al campament (pel seu costat més llarg) altre recinte d’una sorprenrnt petita superficie de unes 6 hecteries.

Resulta incomprensible que de les 4 colònies que els romas fundaren a Mallorca (2 encara pendents de ser excavades), la capital fora la més petita de totes.

Per a + Info. podeu consultar l’apartat de Colonies Romanes ” del Blog: https://romanmallorca.wordpress.com/

——–

De l’Oppidium de Guium:

Sa Indioteria sempre ha estat un lloc molt fertil, i aquest fet no es casual ja que des de molt temps enrrera l’home, aprofitant l’aigua del torrent Gros, l’ha irrigat fent pasar la sèquia que avui dia encara funciona de la mateixa manera que ho ha fet durant dos mil.lenis.Això es així, ja que en època romana va existir en aquest lloc un important asentamen romà relacionat directament amb la colonia llatína que es troba sota Ciutat (de Mallorques), com a oppídium de replegada front de possibles atacs. D’aquest assentament podem trobar encara restes materials del mur tardoromà que el va fortificar, encara que reprofitats en época medieval per conformar el mur que ens ha arribat, i del que podem (podeu tots els que hi viviu) gaudir avui. Però podria deixar d’esser així, ja que el projecte del segon cinturó el fa passar per sobre. Cal que vos (mos) impliqueu a fons per tal de protegir el vostre patrimoni tan valuos per tots els mallorquins en general, i els ciutadans en particular.
El Carrer Arxiduc Lluis Salvador es un dels mes llargs de Palma, el mes curios pero es que apunta (en direcció a la Mar) just al centre del castellum roma que dona peu al ulterior campament i colonia per adicio successiva. Pero si aquest fet, a un li sembla fortuit, a l’atre extrem es dirigeix a l’opidium de dita colonia citat anteriorment, i encara mes, porta la direcció característicade 30º respecte a l’Eix Principal (fossilitzat en el vell camí del Raiguer) del model geometric utilitzat per ordenar el territori de Mallorca en epoca romana.
Així, l’actual carrer resta com a fossil d’un antic camí que va unir dits asentaments.
——-
Alguns historiadors i erudits, amb el cor amb la ma mes que amb la rao, han volgut identificar el poble de Consell amb la mítica colonia romana de Guium.  El municipi fins i tot l’hi ha dedicat un carrer seguint aquesta creença!!.
Totes les dades de la investigació miniciosa que es reflecteix al blog https://romanmallorca.wordpress.com/ , posa de manifest dit error de interpretacióMalgrat tot es conegut un important jaciment d’aquesta època al terme municipal de Consell, aquest es troba a la coneguda possessió de Mainou, de la qual alguns investigadors han volgut reconeixer un Mas Nou sense noticia alguna de l’existència previa d’un Mas (català) vell.El jaciment existent a aquesta possessió igual que el seu topònim tenen un clar origen romà on el Mai- seria un prefitxe llati de pertinença com succeeix amb altra topònim relacionat geomètricament amb ell com es el de Moncau, on el prefixe de Mon- tindria el mateix origen de pertinença que el Mai-.Dits topònims es troban sota un eix (Eix de Cardinació) que va permetre als Augurs romans calcular amb Actus la centuriació que va servir per fiscalitzar tot el territori de Mallorca per part de l’imperi.

Aquest eix va tenir el seu origen a Sa Pobla, i el seu extrem a Sa Vileta on hi trobem el referit topònim de Moncau que refereix la dita possició extrema.

Així, el jaciment que roman sota de les terres de Mainou, molt possiblement va ser una important vila romana (molt possiblement fortificada i del tipus oppidium) que va perdurar ocupada fins a època tardana de la que data el sarcofag que s’exposa al consistori del poble.

——

Sota el Castell de Bellver va existir una més antiga fortalesa pot ser fins i tot anterior a època romana (citada al fulletó editat a 1924 per la Lliga Naval Italiana on a l’apartat de Balears recorda que el Castell de Bellver va ser construit sobre les restes d’una fortalesa romana, Musolini a la conquista de las Baleares, pag.47, editorial La Malatesta, 2012). Un dels eixos perpendiculars a l’ex principal que organitzà la Serra de Tramuntana, que transcorria paral.lel a ella pel Raiguer, es el que unia el Castellot de Banylbufar, el Castellet d’Esporles, el punt de vigia que avui coneixem com Sagrat Cor de Jesus (vora el qual es varen instalar els monjos de l’ermita de Maristel.la i des del qual es poden voure els pinacles i el campabar de la Seu), el propi Castell, i lassentament humà que donà origen a l’actual Ciuta de Mallorca.
———
Tengo que pedir al ayuntamiento de Palma que arregle o pode los arboles o que cambie de posición la estatua de Cuadrado, ya que las ramas de los arboles no la dejan ver. Antiguamente a esta placita se la llamaba jardines de palacio hoy es una terraza mas para los bares.<br /><br /><br /><br /><br /><br /><br />
Decir que estos jardines se encuentran en la calle Palau Reial junto al parlamento y la Almudaina.</p><br /><br /><br /><br /><br /><br />
<p>Más fotos y filmaciones en: https://www.facebook.com/pages/Fotos-Antiguas-de-Mallorca/190648064311262
L’espai que avui ocupa la plaça. Quadrado va ser l’hort i edificacions annexes del convent de monjes de Consolacio desamortitzat per Amendizabal a 1836. L’espai que es va recuperar com d’us públic, molt possiblement va ser ocupat per un edifici públic dedicat a l’oci en època romana, i va tenir la funció de circ.
Les runes d’aquest posteriorment va passar a forma part de la murada musulmana, fins a la arribada del cristianisme en que es va apropiar d’ell, ja sempre àvia tingut un us públic.
Molt possiblement les restes de la torre o murada que varen desaparèixer amb la construcció de l’edifici de promoció “municipal” que es troba front de Can Serra varen pertànyer a aquest edifici dedicat a l’oci de fa 2000 anys.
foto de Antoni Borras.foto de Antoni Borras.foto de Antoni Borras.
El refugi antíaeri habilitatr durant la guerra civil,  podria estar ocupant la volta que va suportar les grades del circ al seu llarg, aixi com també les criptes de l’esglèsia gòtica de Sant Francesc (al costat dret entrant per la portalade principal) que es troben a la part de l’esglèsia que es creu son els més antics i que molt possiblement els seus fonaments eren preexistent a la seva construcción medieval.

foto de Antoni Borras.

algú ja feu el seguiment del solar d plaça Quadrado que es troba en obres actualment?
L’arqueòloga torna ser la mateixa que va obvia l’existència del mur o torre citats, i no se si es d molt fiar!!!!!
Aquesta mateixa arqueologa i el seu equip, son els mateixos que es feren càrrec del trasllat i excavació del  jaciment que va ocupar el solar on es troba avui l’hospital Son Espases. Un vertader despropò, en contra del nostre patrimoni i memòria de la nostra història.
Cal recordar que a un solar molt proper a aquest edifici de la plaça Quadrado que ara (2013) es en obres, es varen perdrer deliberadament les restes arqueològiques de incalculable valor pel patrimoni de Ciutat, consistents en la base d’una torre i un plafó de mur executats  molt acuradament amb carreus escairats.
Dic deliberadament ja que aquestes restes no figuren tan sols a l’informe tècnic (que he consultat detingudament) que es va lliurar a les dependències del CIM, i es varen voler confondrer amb les restes d’un forn de gerreria al que es trobaven addosades, i que eren executats amb un material totalment diferent a base de maons ceràmics.
Ni tan sols es va documentar minimament la seva possició, orientació, i mesures amb un cròquis i fotografies del seu aspecte.
Això va succeir ja entrats al segle XXI, un fet inperdonable i sospitosament negligent!!!!

Manacor

“Les traces fossilitzades al territori de la zona del port de Manacor (mes conegut pel seu toponim llati de Porto Cristo), posa de manifest que aquest fou el port d’una important poblacio (tal volta la desapareguda Tuscis citada per Plini en cinquena posicio al parlar de les colònies romanes de Mallorca) d’epoca romana, que permeten situarla amb cert grau de precissió. Tant sols amb un prospecció seria suficient per tal de confirmar o descartar definitivament la seva existència.

Generalitats

“La interpretación del paisaje para su puesta en servicio turístico.

Del estudio sobre la ordenación del territorio de Mallorca en época clásica se pone de manifiesto que los romanos (y seguramente las principales civilizaciones que les precedieron) organizaron todos los territorios que pasaron a formar parte de su imperio (que abarcó toda la cuenca mediterránea y buena parte del continente europeo) bajo un estricto modelo geométrico que los organizaba de manera integral. Eso es; tanto desde el punto de vista agrario como en la situación de sus principales asentamientos y explotaciones mineras.
Al margen del patrimonio arqueológico construido, hay otro patrimonio, que también ha sido heredado de muchísimas generaciones anteriores, y que ha quedado fosilizado en el paisaje actual ante la más absoluta ignorancia de todos.
Esté es tan potente que ha perdurado aún sin el menor respeto o reconocimiento de todas las generaciones posteriores, incluida la super tecnológica actual. Esta última generación practica la desestructuración sectorial del territorio, frente a la gestión integral que realizaron los clásicos.
Las villas romanas se encontraron rodeadas por un cerramiento que formaba un recinto en forma de triangulo equilátero, como base de la red de base hexagonal que utilizaron los clasicos para organizar los territorios.En la imagen pueden observar uno de ellos, y de como eran ampliados sucesivamente a partir del menor y más frecuente de unos 120 m. de lado.La red hidráulica en azul indica como el agua al salir del deposito regulador y depurador vitruviano formado por tres arcas paralelas que por decantación de residuos sucesiva finalmente salia potabilizada por el vértice opuesto del que entraba. El agua se dirigía al recinto triangular equilátero entrando por uno de sus vértices, y salia por su lado opuesto a este mismo vértice.El punto de intersección entre esta acequia de agua depurada con la acequia de agua sin depurar, se situaba la parte urbana de las villas.
“ESTUDIO DEL MODELO TERRITORIAL ROMANO.
Teoría de las redes derivadas.
Antoni J. Borràs https://romanmallorca.wordpress.com/La importancia y eficiencia de aplicar un urbanismo y una ordenación del territorio integral y consciente se remonta en Mallorca hasta la colonización romana. Es por ello que he centrado mi estudio en esta época s. I a V dC. y en el territorio de Mallorca especialmente, aunque el modelo descubierto es también aplicable en la mayor parte de los territorios colonizados por los romanos. El contenido de mi estudio se fundamenta en el reconocimiento del “morfogen” de un modelo pretérito de ordenación del territorio, del urbanismo y de la arquitectura que se asemeja al actual y revolucionario sistema de “Ciudades en red” o “Red de Nodos”
A raíz de una tesis doctoral que vengo realizando des de hace 10 años sobre ordenación del territorio en época clásica, se pone de manifiesto que en esta remota época se utilizo un método programado e integral de gestión y colonización del territorio. Es por ello que este modelo geométrico utilizado se puede reconocer en las trazas fósiles materializadas en nuestro paisaje actual en la totalidad de los territorios que conforman la cuenca del Mediterráneo. Dichas trazas fósiles pueden ser reconocidas por formar parte de dicho modelo al quedar integrados en una red de base hexagonal mesurada con medidas típicamente romanas de la época como son las Millas romanas y los Actus, además de seguir unas orientaciones también características de la época como es la del Norte Solar que según parece se dejo de utilizar en época medieval como resultado del descubrimiento de la brújula. Así pues que es factible establecer un programa europeo con diversos países tanto del sur y centro de Europa como del norte de África y Oriente, como miembros, que permita poner en valor los restos arqueológicos y patrimoniales que aun resultan visibles hoy día. Y con ello respetar este gran trabajo realizado por nuestros antecesores con la aplicación de los nuevos planeamientos territoriales que a menudo vienen practicando lo que vengo denominando “La desestructuración sectorial del territorio”.
Serra de Tramuntana
“Vora s’Esclop hi ha una mola que s’anomena el Castellet que va formar part de l’esquema territorial traçat en epoca preromana.
La millor manera de lluitar per Mallorca es coneixer el patrimoni paisajistic i territorial heretat. Com podem projectar un futur sostenible sense coneixer el model territorial heretat del passat?
Liconium (Eivissa)
“Va existir veritablement una segona colonia romana a Eivissa que fou anomenada Liconium? I en tot cas on es va localitzar?
Per a + Info. Podeu consultar el meu perfil de Facebook.
Creiem que l’estudi que vos presentem en aquest blog pot donar llum a aquest controvertit tema.
———–

Según los resultados del estudio realizado sobre ordenación del territorio de Mallorca en época romana por Antonio Borràs, arquitecto e investigador podría haber existido un municipio Romano LICONIUM, en la Isla de Ibiza, que se mostró muy aficionada al emperador Marco Aurelio Caro.

Aplicando el modelo matemático y geometrico estricto de dicho estudio en ibiza, se pone de manifiesto la posible ubicación del todavía no localizado municipio Romano de Liconium. Por este motivo, Antonio Borràs propone una conferencia explicando la metodología y los avances realizados sobre este tema en Ibiza.

¿Existió realmente la segunda colonia romana de Liconium en Ebusus?

Aunque actualmente algunos investigadores creen que su existencia fue fruto del error interpretativo del contenido escrito en una lápida (por parte de Masdeu, autor sin duda ilustrado de la “Historia crítica de España”) encontrada en Eivissa, el presente estudio pone de manifiesto que es probable la existencia de dicha población, y de hecho permite localizarla con cierto grado de precisión, para lo que se tendrían que hacer las prospecciones oportunas para confirmar su ubicación exacta o descartarla definitivamente.

Bibliografia del estudio

– Ilustraciones a una inscripcción romana descubierta en la Isla de Ibiza

Antonio Ramis y Ramis, Mahon, Imprenta de la Viuda é Hijo de Serra, Agosto de 1836.

– Historia critica de España, Tomo V, Masedeu.

Palma / Ciutat de Mallorca / Medina Mayurca (Guium)
“No a la demolicio de l’edifici de la pz. Quadrado de Palma ja que pot suposar la perdua de importants restes arqueologiques i l’historia de Palma. Rehabilitacio si dmolicio no!!!!!”
“La demolocio de l’edifici de la plaça Quadrado ha de ser denunciat, ja que implica la perdua de importants restes arqueològiques i per tan de la historia de la nostra capital.”
Hi ha proves contundents que al solar adjacent, promogut per l’ajuntament de Palma a traves de la iniciativa privada, varen desapareixer importants restes muraries que formaven part de la nostra història. Es vergonyos que en ple segle XXI es destrueixi inpunement patrimoni arqueològic al subsol de Palma.
Fa uns anys vaig notificar a patrimoni del CIM (tant a Patrimoni com a Ordenació del Territori) que el segon cinturó que es projectat a Palma, al seu pas pel camí de Sa Fita i el torrent gros, podria passar per sobre d’un important jaciment arqueològic d’època tardoromana, segons les apreciacions de l’arqueòlec Miquel A. Cau Ontiveros envers al mur que delimita dit torrent i les meves investigacions territorials d’època romana.
Espero que tot i anunciar-ho i enregistra-ho al propi CIM, no sigui destruït amb la seva execució.
—–
El Carrer Arxiduc Lluis Salvador es un dels mes llargs de Palma, el mes curios pero es que apunta just al centre del castellum romà que dona peu al ulterior campament i colonia per adicio successiva. Pero si aquest fet, a un li sembla fortuit, a l’atre extrem es dirigeix a l’opidium de dita colonia, i encara mes porta la direccio caracteristica del model geomètric utilitzat per ordenar el territori de Mallorca en época romana.
Aixi, l’actual carrer resta com a fossil d’un antic cami que va unir dites poblacions.
Conferència
A la portada, si la desplegau, podeu veure un power point complert d’una conferència que resumeix el blog i els trets generals del contingut de l’estudi que s’ha desenvolupat sobre aquest tema del territori de la Mallorca romana.
Oferim aquesta conferència a tota institució que vulgui participar en la divulgació del contingut del present estudi.
Catalunya Nord
També a la Catalunya Nord es poden trobar traces romanes impreses sobre el territori. A l’edició passada de la Universitat Oberta d’estiu es va impartir un curs  “Els origens de l’ordenament del territori a Catalunya Nord; el cas particular del regne de Mallorca” que va tractar sobre el tema a l,UCE.
Felanitx
Al port de Felanitx segur que hi va existir una població important en època romana. Tan sols cal situarla a partir del model geomètric utilitzat en aquesta època per tal d’ordenar el territori.
Arxiu documental impres sobre el territori, qualcom mes important i verídic que el rebut amb paper.”
La religio cristiana va relegar la geometría de la ciencia i la va postergar a la bruixeria. Com justificar aberracions com la teoria absurda de que la Terra era plana?.
Queda molt per tal de coneixer la nostra vertadera història. Aquella història que no ha sigut contada ni reconeguda pels guanyadors medievals i els seus hereus.
Molt sovint els jaciments son menyspreats al no coneixer la seva relació geomètrica i estrategica amb el model territorial plantejat. El que he establert per època romana també es reflecteix en molts de poblats talaiòtics romanitzats o poblats preromans…”
 Si a Porto Cristo hi va existir una esglesia paleocristiana (com queda confirmat pel jaciment exacavat al segle passat), no hi ha cap motiu que ens faci pensar que no la va tenir també Porto Colom. Però on es va situar aquesta?
L’unica oportunitat que tenim per tal de resoldre l’incognita, es a partir de l’estudi territorial que podeu descobrir al present blog
Generalitats
Aun salvando la distancia temporal y tecnológica que nos separa, los problemas energéticos que ponen en jaque el actual modelo energético son de una similitud extraordinaria con los que sucedieron a la caida del Imperio Romano.
En aquella época, el sistema se soportaba con el modelo esclavista (junto al negocio y poder que otorgo a las elites dicho modelo) o lo que es lo mismo energía barata (capital humano gratis) . Tanto es así, que aunque conocían los principios de la maquina de vapor i otros muchos artefactos, solo los utilizaron para aplicarla en juguetes, ya que ponía en peligro su modelo energético. Cuantos hombres podían sustituir dichas maquinas?.
Cuanto petroleo (modelo energético actual) puede ser desplazado por las energías alternativas y el consumo racionalizado?.
Al poder, basado en el petroleo, no le interesa el avance o cambio de modelo energético, sólo la presión desde las basese o la larga decadencia (500 años de época tardoromana y/o bizantina) pueden acabar con el actual modelo…
Que nadie colabore en el expolio de recursos naturales en favor de las nuevas élites.
Bunyola
Segons les relacions geomètriques i matemàtiques de l’estudi trritorial de Mallorca de fa 2000 anys , es posa de manifest que la fundació de la fortifiació del Castellet de Bunyola podria datar d’època pre-romana o romana.
Palma / Ciutat de Mallorca / Medina Mayurca (Guium)
La trama urbana del barri de Santa Catalina podria ser fruit de la reutilitzacio d’un antic parcel.lari d’època romana, que va ser gestionat per una vila romana situada sota el barri d’Es Jonquet. Aquest fet es deriva de la geometria i mesures tipicament utilitzades en aquets llunyans temps.
Mes informació a l’apartat de Viaris Paral·lels d’aquest blog.
Santa Maria del Camí

El topònim de Coanegra molt possiblement deriva dels mots llatins de “Cauda Nigra” (cova negra). A Santa M°, al igual que al municipi da Fortuna de Murcia (on es coneguda la Cueva Negra), segurament va existir una cova on es peregrinava i es gravaven Tituli Pictis (mena de poemes rituals gravats sobre la roca trobats a aquesta cova de Fortuna). Aqueta Cova podria estar localitzada a Son Berenguer, on es conegut un camí empedrat (possiblement d’origen roma), i l’existència d’una que avui dia es troba tapiada per la propietat, i per tant no es visitable.

Dites inscripcions de la Cova de Fortuna sembla que foren realitzades per dos peregrins eivissencs.

Al terme de Marratxi hi ha gran quantitat de restes arqueològiques d’època romana. Al paisatge actual es poden reproduir gran quantitat de viaris paral.lels que es dissenyaven a multiples de milles romanes mesurades sobre les seves diagonals caracteristiques a 30 i 60°.

Un d’aquets jaciments fou de capital importancia per tal de centuriar el territori de l’illa. Es va situar sota un eix que va permetre mesurar-lo en Actus; L’anomenat Eix de Cardinació.

Oppidiums i Campaments.

Tota Colonia romana va disposà d’un oppidium que servia de aixoplug en moments d’atac a la capital. Aquest oppidium es pot reconeixer formalment per disposar d’un recinte murat defensiu de planta en forma de triangle equilàter, on la seva altura o mediatriu mesuraven multiples de actus o actus i mig.

Un dels casos més paradigmàtics d’aquets oppidiums i que romanen fossilitzats en la posterior murada medieval, el trobem a Gerunda (l’actual Girona).

A Mallorca varen existir al manco 3 d’aquests oppidiums; un es troba sota del centre urbà del municipi que amb tota lògica ha heretat el topònim de la seva colònia Pollentia, es a dir Pollença. L’altre va ser l’oppidium de l’actual Palma, i es va trobar en una vora del torrent Gros del qual sabem varen perdurar en peu o visibles les seves runes, al manco, fins a època medieval.

Finalment el darrer oppidium de la colònia més important fundada pels romas a Mallorca; la Palmae Urbis citada per Plini, en realitat va ser el primer campament (de planta hipodàmica com aquests acostumaben a ser) que va fundar Quint Cecili Metel al conquerir l’illa, i que es troba sota de l’actual poble de Ses Salines i vora la més important necròpolis localitzada a Malllorca fins ara; Sa Carrotja situada a l’entrada del mateix poble.

A la veina Illa d’Eivissa el que va ser la colònia federada d’Ebusus disposà també d’a població de retirada que també va poder ser un campament de planta rectangular hipodàmic al lloc anomenat Ca na Negreta al nort de la ciutat. Dit topònim queda directament relacionat amb altre lloc anomenat Punta Negreta just al nort de Sant Antoni de Portmany (Portus Magnus)

Anuncis
  1. Encara no hi ha cap trackback.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: