Viaris Paral·lels

Viaris paral·lels.

El cas del camí del Raiguer.

S’han pogut documentar varis viaris d’aquest tipus al territori de Mallorca. Sovint aquests viaris paral·lels queden relacionats amb les principals colònies romanes de l’illa, encara que no sempre.

Un d’aquests últims es el que es produeix a l’altura de Binissalem, on es pot constatar que el camí del Raiguer (camí superposat a l’Eix Principal EP de centuriació del territori de Mallorca segons el nostre estudi) disposà en aquest punt d’un total de tres paral·leles situades consecutivament a distàncies resultants de l’altura d’un triangle equilàter d’una milla i mitja de costat superposat sobre l’EP.

Es tracta del conegut camí Principal d’Alaró (també conegut com camí de Blaquers), el carrer de sa Rectoria, i la carretera de Palma a Alcúdia en el seu pas pel municipi. D’aquesta manera podem constatar que tots ells disten mitja altura de dit triangle equilàter d’una milla de costat, es a dir 640,20 m.

Podem observar a la imatge com aquestes paral·leles al mateix temps son creuades de nord (solar) a sud pel camí que va de Morneta a Rubines (topònim inequívocament d’origen llatí) fent en aquest darrer punt un esglaonament per arrenglerar-se amb el carrer Struch (el carrer més antic de Binissalem al llarg del qual va créixer el poble) orientat a 60º respecte de l’EP.

De tal manera que com hem dit anteriorment la distància mesurada sobre aquest diverticulum a 60º orientat segons la direcció del nord solar, es exactament d’una milla i mitja romana.

De fet, si ens hi fitxem, ha quedat fossilitzat sota la trama urbana del poble altre altre diverticulum simètric a l’anterior, es tracta del carrer Celler del Rei. Si perllonguem aquest carrer en la seva exacta direcció de 60º respecte de l’EP, ens adonem que aquest es superposa al Camí de Sencelles i la fina de Cal Rei (dues dades que parlen de l’antiguitat de dit carrer fossilitzat).

El tram central fossilitzat sota el carrer Rectoria es desviat segons la direcció del carrer Struch per posteriorment transcórrer sobre l’actual camí de Pedaç en un tram paral·lel a l’EP i altre a 30º acabant per unir-se a la última paral·lela, es a dir la carretera de Palma  a Alcúdia.

Per altra banda els principals assentaments urbans actuals; Bellveure, Borneta, Torre Seca, i el nucli mes antic del casc urbà (vora l’actual C./ Struch el qual al mateix temps es troba orientat al nord solar), es troben situats als extrems d’un romboide on en època romana es varen situar les viles romanes que els han originar.

El cas de la carretera de Palma a Manacor.

Altre viari paral·lel el podem reconèixer en el traçat de la carretera de Manacor, orientada aquesta en una directriu o direcció general segons la direcció est-oest solar (per tant formant 30º respecte de l’anterior viari paral·lel de Binissalem). De fet, en aquest cas els vials paral·lels els podem trobar, a diferència del cas anterior, disposats de manera no simultània; es a dir que a mesura que ens desplacem anem botant d’una paral·lela a l’altre, per tal de anar salvant els obstacles del relleu del terreny. Per posar un exemple gràfic seria com si ens anèsim desplaçant sobre d’un pentagrama musical, i passant d’una línia a l’altre a mesura que avançam cap a l’est. De dit pentagrama podem arribar a contar fins a 6 línies.

Els principals camins que van derivant d’aquestes paral·leles ho fan a 30º respecte de la direcció principal est-oest solar; es el cas del Camí Vell de Algaida i el Camí Vell de Porreres. Altres ho fan a 60º com es el cas de la Ma 3130 en direcció al municipi de Pina.

Dites paral·leles disten entre elles exactament 4 milles romanes segons la direcció diagonal a 30º , la mateixa direcció que s’utilitza per realitzar el bot entre cada una d’elles.

La carretera de s’Aranjassa.

També sortint de Palma encara que aquest cop en direcció al migjorn trobem altre viari paral·lel, l’eix principal del qual es troba constituït per una de les carreteres mes rectes i llargues i segurament més antigues de Mallorca, es tracte de la carretera de s’Aranjassa. Aquesta carretera al mateix temps es troba orientada en la exacta direcció de 60º respecte de l’EP, i per tant a 30º respecte a la carretera de Manacor, de tal manera que responen fidelment l’esquema de F. Ulrix.

A l’altura de la població de s’Aranjassa ens adonem que aquesta carretera disposa de dues paral·leles situades a una distància d’una milla romana mesurada sobre de la diagonal teòrica a 60º (deim teòrica ja que en aquest cas no trobem cap camí fossilitzat en aquesta direcció, encara que si de perpendiculars com en aquest cas el camí de les Barraques així com succeeix sovint en aquests tipus de viaris paral·lels), es tracta dels camins de Son Prim i el de s’Hostal.

Val a dir que aquests tres casos no son excepcionals a l’illa, ja que en podem trobar altres relacionats amb les diferents colònies fundades pels romans. Per descobrir-los tan sols cal conèixer el model geomètric hexagonal establert, i les mesures romanes que el determinen i al mateix temps el condicionen, de tal manera que arribem a la conclusió que dits vials no poden haver sorgit espontàniament. Tot al contrari queda palesa la seva estricte integració sota del model proposat.

Anuncis
  1. Encara no hi ha cap trackback.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: